Creant moments d’ensenyament amb el Dr. Rodger Bybee



La International Science Teaching Foundation i el seu projecte Science Bits van tenir l’honor de comptar amb la presència de l’eminent pedagog americà Rodger W. Bybeewl director de l’equip que va crear el model d’ensenyament i aprenentatge de les 5E.

El model d’ensenyament de les 5E va ser creat als anys vuitanta per l’equip del Biological Sciences Curriculum Study (BSCS) i s’ha utilitzat a moltes escoles de Primària i Secundària dels Estats Units, on molts estudis han demostrat una millora significativa en els aprenentatges conceptuals i en el desenvolupament de les competències dels estudiants, així com un increment del seu interès per la ciència. En aquest sentit, en un estudi elaborat en deu estats nord-americans es va comprovar que els grups d’alumnes als quals s’havia aplicat aquest mètode havien incrementat un 40% el nombre de respostes correctes als exàmens de Biologia.

Recentment, el Dr. Rodger Bybee ha escrit el llibre The BSCS 5E Instructional Model: Creating Teachable Moments (National Science Teachers Association), en què explica com posar en pràctica el model d’ensenyament de les 5E a l’aula, a més d’exposar els antecedents dels models d’ensenyament constructivista i estudis que donen suport al model, i com connectar-lo amb les habilitats del segle XXI. En definitiva, un llibre per aprendre a ser més eficaç a l’aula i a gaudir més dels diferents moments de l’ensenyament.

Entrevista al Dr. Rodger Bybee

(també disponible al nostre canal de Youtube).

Per què creu que és important ensenyar ciència a tots els nens?

Hi ha tantes coses relacionades amb la ciència aquest segle... Els afers i fenòmens importants que observem i experimentem, que influeixen els ciutadans —i els científics del futur—, tots tenen una base científica. Crec que és molt important per als ciutadans, bé sigui a Espanya, als Estats Units, o on sigui, poder desenvolupar competències i utilitzar el transfons científic per trobar conceptes i aplicar-los a situacions quotidianes, com per exemple en el camp de la salut i la nutrició, el medi ambient i els seus recursos, les amenaces de l’entorn natural… Successos que es produeixen i que llegim cada dia als diaris. I mobilitzar-se, de manera que els ciutadans puguin adquirir un cert coneixement i comprensió d’aquestes situacions perquè puguin, així, aplicar el seu coneixement a situacions reals.

Què és un «moment d’ensenyament»?

Un «moment d’ensenyament» es dóna quan, en el context de les 5E, el docent fa alguna cosa que l’alumne no s’espera. L’alumne creu que veurà una cosa, però n’acaba veient una altra de molt diferent. En el món natural, un terratrèmol seria un moment d’ensenyament relacionat amb els fenòmens naturals, però fer que el docent creï alguna cosa inesperada a classe que doni peu a un conflicte cognitiu és una mica més complex. Per exemple, si en deixar caure un objecte aquest es desplaça cap amunt, l’alumne dirà: «Ostres, què està passant?» Aleshores, tindries un moment d’ensenyament.

I de quina manera utilitza el model d’ensenyament de les 5E aquests «moments d’ensenyament»? Quan es donen i què aporten aquests moments?

Hi ha dos factors que hem de destacar. La resposta més concreta a aquesta pregunta la trobem a la fase «Engeguem»: pensar alguna cosa que pugui captar l’atenció dels alumnes. Pot ser quelcom tan simple com una pregunta; també pot ser una demostració que es resolgui de forma inesperada. Aquest seria el primer pas. D’aquesta manera, el repte, un dels propòsits que he intentat expressar per mitjà del model de les 5E, consisteix a mantenir aquesta motivació i unir les peces perquè l’alumne pugui aprendre allò que s’intenta ensenyar.

En el seu llibre, comenta que quan estava dissenyant el model d’ensenyament de les 5E, el que pretenia era començar amb un model basat en la investigació, i va començar amb el Cicle d’Aprenentatge per l’Estudi de Millores del Currículum de Ciències (Science Curriculum Improvement Study). Quin tipus d’estudis hi ha darrere d’aquest model? Quins estudis ens serveixen per comprovar que models com el de les 5E realment funcionen?

Features & BenefitsEls estudis als quals vaig recórrer per al Science Curriculum Improvement Study (SCIS) se centraven en els resultats de l’aprenentatge: Els alumnes aprenien el que sortia en el Science Curriculum Improvement Study? Jo ja tenia experiència docent amb el SCIS. També coneixia en Bob Karplus i en Mike Atkin, que havien realitzat una sèrie d’estudis sobre la lleialtat a les diferents fases del model. Bàsicament es tractava de veure si els alumnes realment aprenien, que al cap i a la fi és la qüestió educativa fonamental. El que jo vaig aportar es resumeix en aquesta pregunta: Quina fidelitat demostrava el docent a l’aplicació del model a classe al llarg del temps?

Quin creu que és el factor clau, el que realment marca la diferència entre un model d’ensenyament tradicional basat en la transmissió de coneixement, i models com el de les 5E? És a dir, si pogués canviar una pràctica docent a la classe, quina creu que tindria més efecte sobre la forma com els docents ensenyen i els alumnes aprenen?

Aquesta pregunta és difícil perquè és complexa. Des del meu punt de vista, primer caldria captar l’atenció de l’alumne, i després, sense haver de desenvolupar la resta del model de les 5E, assegurar-se que el docent observa amb atenció com responen els alumnes al fenomen que estan tractant. A més, s’ha d’escoltar els alumnes i treballar sobre les seves idees preconcebudes (les «concepcions errònies» que tenen), i ajudar-los a reconstruir una forma de pensar i explicar els fenòmens que es produeixen al món. Aquesta seria la resposta breu.

Si em pregunta com el docent ajuda els alumnes a reconstruir les seves explicacions, això és tot un desafiament. L’alumne s’adona que la seva forma d’explicar el món no és l’adequada, bé sigui el fenomen que ha observat o un altre. Això implica una reestructuració molt curosa, gairebé clínica de la seva explicació, de manera que contingui una base científica. Aquesta seria una resposta més elaborada.

Una altra resposta breu seria que deixar anar el sermó a classe no facilita que l’alumne pugui reconstruir les seves explicacions. Ha d’existir una interacció curosa entre el docent i els alumnes a classe, sobretot quan es treballa directament un fenomen: bé sigui a través d’una activitat pràctica, utilitzant tecnologia educativa per promoure’n l’assimilació, o bé simplement establint un diàleg entre el docent i l’alumne o entre els mateixos alumnes, reptant-se mútuament, i recapitulant perquè tornin a expressar-se de manera oral, explicant aquest mateix fenomen als seus companys de classe, per veure fins a quin punt l’han entès, etc.

En quina mesura el model d’ensenyament de les 5E ajuda els docents a ensenyar les habilitats pròpies del segle XXI?

En primer lloc, ens hem de qüestionar com ajuda el model de les 5E. D’una banda, els docents són professionals i l’ensenyament és el seu món. Així, un dels motius pels quals crec que el model s’ha popularitzat tant és perquè respon a les seves preguntes i interrogants: «He d’ensenyar. Quina és la millor manera de fer-ho?» Doncs captant l’atenció de l’alumne, explorant, explicant, etc. Això, en part, respon a la pregunta que es formulen els docents.

D’altra banda, hi ha les habilitats pròpies del segle XXI. Tant l’adaptabilitat com la comunicació complexa, la resolució de problemes no rutinària i el pensament sistemàtic, es presenten com a resultats d’ensenyament quan s’utilitza el model de les 5E, especialment quan el treball en grups que es realitza a l’aula implica que els alumnes estiguin mentalment connectats. Així, s’han d’adaptar els uns als altres i aprendre a comunicar-se; han d’aprendre a resoldre problemes, o aplicar el pensament sistemàtic, etc.

Science Bits utilitza cookies, tant pròpies com de tercers. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Política de cookies.